Guarda i custòdia. aliments
Advocat familia - Xavier Segura Minguella
La guarda i custòdia compartida és compatible amb la pensió d’aliments
Hi ha una falsa creença popular que considera que l'atribució d'una guarda i custòdia compartida dels fills comuns després de la ruptura del matrimoni -o de la parella de fet-, implica la inexistència de la pensió d'aliments. Es creu, erròniament, que cada progenitor haurà de pagar exclusivament les despeses dels menors quan es trobin sota el seu càrrec (roba, menjar, habitatge...)
Són molts els pares en tràmit de divorci o separació que s’apropen al despatx per demanar un règim de guarda i custòdia compartida. El seu desig, lluny de passar més hores amb els seus fills o participar en major mesura de la seva educació, va encaminat a no haver de pagar pensions d'aliments. Posen de manifest raonaments variats del tipus: "Jo ja li compararé la roba i tot el que necessiti el meu fill quan estigui amb mi. No em refio que ho faci la mare/pare", "obriré un compte a nom del meu fill però no abonaré les pensions d'aliments al compte de la mare/pare perquè les gasti en allò que vulgui"... i com aquestes, una infinitat d'excuses més per a no pagar pensions. Així doncs, cauen en una solució errònia: demanar la guarda i custòdia compartida per estalviar-se la pensió alimentària.
La guàrdia i custòdia compartida no implica automàticament la inexistència de pensió d'aliments. Dit d'una altra manera, hi ha plena compatibilitat entre la custòdia compartida i la pensió alimentària dels menors. En aquest sentit el Tribunal Suprem ens diu, en una interessant sentència de 11 de febrer de 2016, que s’haurà d’atendre al cas concret en el moment de fixar pensions d'aliments i, si hi ha una desproporció en els ingressos dels dos progenitors, res no impedeix que el jutge fixi una pensió alimentària atenent de manera proporcional als ingressos de cadascun. Entenem ara que no serà el 50% en tots els casos i, per tant, el sistema serà més just i adequat a l'hora de fixar les càrregues després de la ruptura de la parella.
Imaginem l'injust que seria per a un menor subjecte a una règim de guarda i custòdia compartida, amb pares separats o divorciats, que un dels progenitors tingués uns bons ingressos i l'altre és trobés a l’atur o bé amb ingressos molt més minsos. Això implicaria que quan estigués amb el progenitor amb menys recursos, el menor duria un règim de vida diferent i amb més retallades que quan estigués amb l'altre progenitor. Això no és permissible sota cap concepte. El Tribunal Suprem estableix que si un dels progenitors no treballa o té substancialment menys recursos, la pensió alimentària l’ha de satisfer qui pugui i tingui recursos econòmics i no qui no els tingui. En definitiva, la pensió d'aliments ha d'atendre en primer lloc a les necessitats del menor i el seu abonament per part dels progenitors i es farà de manera proporcional als seus respectius ingressos.
