Divorci. Guarda i custòdia
LA GUARDA I CUSTODIA DESPRÉS DE LA RUPTURA DE LA PARELLA - DIVORCI
XAVIER SEGURA - ADVOCAT DIVORCI I FAMILIA
Dissolt el vincle matrimonial o parella de fet, d'existir menors comuns de tots dos progenitors ha de decidir-se sobre la seva guarda i custòdia. Aquest article va dedicat exclusivament a la figura de la custòdia compartida.
Amb aquest règim, es pretén aproximar la forma de vida del menor a l'existent amb caràcter previ a la ruptura dels progenitors i garantir als seus pares, poder seguir exercint els seus drets i obligacions inherents a la pàtria potestat al mateix temps de participar en igualtat de condicions en el desenvolupament i creixement dels seus fills.
El règim de guarda i custòdia compartida persegueix els següents beneficis per al menor: fomentar la seva integració amb els dos pares, evitar desequilibris en els temps de presència; evitar sentiments de pèrdua; no qüestionar la idoneïtat dels progenitors i estimular la cooperació dels pares.
Dit això, en cada cas haurà de prevaldre l'interès del menor en el moment de decidir sobre la seva guarda i custòdia.
Per interès del menor s’entén la suma de diferents factors que tenen a veure, no només amb les circumstàncies personals dels seus progenitors i les necessitats afectives dels fills després de la ruptura, sinó amb altres circumstàncies personals, familiars, materials, escolars, socials i culturals que han de ser objecte de valoració per evitar en la mesura possible un factor de risc per a l'estabilitat del nen.
Atenent a tot l’anterior i tenint en compte que la doctrina del nostre Tribunal Suprem preconitza, en continuada jurisprudència, la bondat objectiva del règim de guarda i custòdia compartida i el exalça com aquell règim que ha de ser normal i desitjable. Faltarà només valorar l'interès del menor en cada cas concret als efectes de fer una correcta atribució del sistema de guarda i custòdia.
A continuació, se citen alguns exemples que poden donar-se en relació a aquest assumpte i com s'han anat resolent per la doctrina del Tribunal Suprem. Així per exemple no s'atribuirà un règim de custòdia compartida quan els progenitors es comuniquen entre ells exclusivament per SMS. No podria ser d'una altra manera ja que les males relacions entre els progenitors són rellevants i afecten a l'interès del menor. En aquest cas, es requereix un mínim de col·laboració que aparqui l'hostilitat i aposti pel diàleg i els acords. També serà incompatible la custòdia compartida quan la distància entre els domicilis dels progenitors comporti la necessitat de notables desplaçaments del menor des del domicili del progenitor fins al seu lloc d'escolarització. Finalment i sense ànim de ser exhaustius, haurà negar-se la custòdia compartida si el progenitor (home o dona) ha estat condemnat per violència domèstica amb prohibició de comunicació. Això és així perquè la custòdia compartida, requereix d'una relació raonable que permeti l'intercanvi d'informació i consens en benefici del menor. Consens inabastable en aquests supòsits com a conseqüència de la prohibició de comunicació acordada en sentència.
En sentit contrari, no serà obstacle per a una atribució de guarda i custòdia compartida la conflictivitat entre progenitors que es limita a denúncies interposades per un d'ells per l'incompliment en horaris relacionats amb el règim de visites. Això per si sol no causa perjudici al menor i per tant, no pot ser motiu per denegar una custòdia compartida.
Evidentment hi ha una casuística molt més àmplia que no pot ser tractada en aquestes línies. Com a corol·lari i referència en tots els supòsits per arribar a una solució ajustada a dret sempre ha de prevaldre l’interès superior del menor
Guarda i custòdia, Tribunals guarda i custòdia, Divorci. Guarda i custòdia, familia